L’acció reivindicatòria és un mecanisme legal que permet al propietari d’un immoble reclamar-ne la possessió quan està en mans d’una altra persona sense títol de propietat. Aquesta acció busca restituir el bé al seu legítim propietari.

Segons el Codi Civil i el Codi Civil de Catalunya el propietari té el dret d’usar i disposar del seu bé sense més limitacions que les establertes per la llei. Per tant, pot reclamar la seva propietat davant de qualsevol que la tingui sense un títol vàlid.

L’acció reivindicatòria es diferencia de l’acció declarativa de domini perquè, en la primera, el demandat té la possessió de l’immoble, mentre que, en la segona, es busca únicament reconèixer la titularitat de la propietat sense disputar-ne la possessió.

Perquè aquesta acció prosperi, cal complir els següents requisits:

• Provar la propietat: El demandant ha d’acreditar la seva titularitat mitjançant documents legals, com escriptures públiques o privades.
• El demandat ha de posseir el bé: Aquest ha d’ocupar l’immoble sense títol de propietat o amb un dret inferior al del demandant.
• Identificació precisa de l’immoble: Cal especificar-ne la ubicació, límits i superfície per evitar ambigüitats.
• Proves concloents: La demanda ha d’estar sustentada en documents sòlids i no en suposicions.

Ni el Catastre ni el Registre de la Propietat, per si sols, són suficients per demostrar la titularitat d’un immoble. El Registre pot acreditar la inscripció d’un dret, mentre que el Catastre proporciona informació sobre la descripció física del bé. Per això, és recomanable aportar informes tècnics que verifiquin la coincidència entre ambdós sistemes.

El Codi Civil estableix que les accions sobre béns immobles prescriuen als 30 anys. Aquest termini comença a comptar des del moment en què el propietari pot exercir el seu dret de reclamació. La preparació de la demanda i la defensa en sala, tant a l’Audiència Prèvia com a la vista oral per part d’un advocat i un procurador és requisit essencial.

Advocat Vic – Abogado Vic