La Llei d’Ordenació de la Edificació data del 1999, no és fins aquest canvi de segle que els Jutjats i Tribunals a Espanya podrien deixar d’interpretar extensivament la norma que fins aquell any aplicava, que és l’article 1591 del Codi Civil, que només reconeixia el dret a la reparació dels danys i perjudicis causats pel contractista si esdevenia ruïna. Si ens ho permeten un concepte de ruïna que entre malabars els jutges van haver de definir àmpliament per a donar cobertura legal a tants propietaris que els seus somnis d’una nova llar es difuminaven entre els seus dits per la negligència, o directament el dol, de professionals de la construcció. Desperfectes que no necessàriament provocaven la caiguda física de l’estructura però sí era evident que algú havia de respondre.

La nova Llei tot i tenir terminis més restrictius aporta més seguretat jurídica al propietari. De 10 anys com a únic termini, s’estableix ara un triple termini: 1 any si són desperfectes d’acabament d’obra; 3 anys si són desperfectes que incompleixen els requisits d’habitabilitat; i 10 anys si són desperfectes que afecten l’estructura. El termini per a que aparegui aquest desperfecte comença a córrer quan s’entrega l’obra al promotor sense reserves o amb aquestes subsanades, i des de que apareix el desperfecte, dins dels terminis indicats, fins que s’exerceix l’acció judicial no han de transcórrer més de dos anys, que és el termini de prescripció, sense perjudici de l’acció de repetició entre professionals. S’ha de tenir en compte però els mecanismes d’interrupció de la prescripció i que en cas de dany continuat, haurem d’esperar a l’estabilització per a considerar que el termini corre.

Un altre aspecte positiu de la llei, a més a més de la seguretat jurídica, és que respon aquell qui provoca el dany, si es pot individualitzar, el promotor en tot cas, i solidàriament la resta de professionals: sigui arquitecte, aparellador o constructor, entre d’altres. Aquí s’ha d’advertir però, que mitjançant un informe pericial que no només quantifiqui el dany sinó que sigui capaç d’establir-ne la responsabilitat, permetrà plantejar una demanda adequada que pugui ser estimada íntegrament, perquè en l’àmbit civil les condemnes en costes poden arribar a un terç de la quantia que es reclama, i si l’estimació és parcial, cada part paga les seves costes i les comunes per meitat. S’haurà d’informar també de l’assegurança de responsabilitat civil que cada professional tindrà contractada.

L’assessorament d’un advocat i l’assistència d’un procurador i un pèrit tècnic és sense cap mena de dubte, imprescindible en aquest tipus de procediment. Vicus Advocats, a la disposició.

Advocat Vic – Abogado Vic