L’assetjament laboral o mobbing és una situació que vulnera drets fonamentals del treballador, com la seva dignitat i honor. Es tracta d’una conducta hostil, reiterada i intencionada que busca generar malestar psicològic en la víctima dins l’entorn de treball. L’objectiu pot ser empènyer el treballador a marxar de l’empresa o pressionar-lo per augmentar la seva productivitat.

No totes les tensions laborals o relacions difícils entre companys constitueixen assetjament. Perquè es consideri mobbing, ha de complir aquests criteris:

• Intenció de fer mal, ja sigui per part de companys, directius o empresaris.
• Dany en els drets fonamentals del treballador.
• Hostilitat continuada i sistemàtica en el temps.

Els tipus d’assetjament són:

• Segons la seva intensitat: Pot anar des de comportaments subtils com aïllament o rumors fins a agressions més evidents.
• Segons qui el practica:
  • Mobbing horitzontal (entre companys de feina).
  • Bossing (de caps cap als treballadors).
  • Mobbing vertical ascendent (d’empleats cap als superiors).
  • Mobbing vertical descendent (d’un superior a un subordinat).

Si l’assetjador es val de la seva posició de poder per exercir la seva conducta, pot constituir un delicte tipificat en el Codi Penal. En canvi, si es produeix entre iguals, pot ser sancionat en l’àmbit laboral però no penal.

Què pot fer doncs una víctima d’assetjament labora?

1. Denunciar-ho a l’empresa, si hi ha un canal de denúncies o un departament de recursos humans.
2. Presentar una queixa a la Inspecció de Treball.
3. Interposar una demanda davant la jurisdicció social, civil o contenciosa, per reclamar drets fonamentals, sol·licitar la rescissió del contracte amb indemnització o demanar danys i perjudicis.
4. Recórrer a la via penal si l’assetjament reuneix els requisits per ser considerat un delicte.

En cas de ser un treballador públic es pot optar per la via contenciosa-administrativa (per l’exclusió de l’article 2.f LRJS) en la tutela de drets fonamentals, o per la via social (via article 2.e LRJS) per incompliment de l’article 14.1 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, exigint adoptar mesures preventives i pal·liatives i el pagament dels danys i perjudicis causats.

És essencial reunir proves (correus electrònics, testimonis, informes mèdics, etc.) per acreditar l’assetjament i poder actuar amb garanties. La jurisprudència és variada i cal anar cas per cas. Vicus Advocats, a la disposició.