El termini per reclamar els conceptes derivats de la declaració de l’abusivitat de les clàusules en un contracte com aquests és de 10 anys des de la declaració d’abusivitat en concret per part del Jutjat competent. Així ho ha confirmat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la seva sentència del 25 d’abril de 2024 Assumpte C-561/21 (ECLI:EU:C:2024:362):

”El Tribunal de Justícia ha declarat que l’aplicació d’un termini de prescripció que comenci a córrer a partir de la celebració del contracte, en la mesura que tal aplicació implica que el consumidor només pugui sol·licitar la restitució dels pagaments realitzats en execució d’una clàusula contractual declarada abusiva durant un termini determinat després de la signatura d’aquest contracte —amb independència de si aquest tenia o podia raonablement tenir coneixement del caràcter abusiu d’aquesta clàusula—, pot fer excessivament difícil l’exercici dels drets que la Directiva 93/13 confereix a aquest consumidor i, per tant, vulnerar el principi d’efectivitat, en relació amb el principi de seguretat jurídica (vegeu, en aquest sentit, la sentència del 16 de juliol de 2020, Caixabank i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, C‑224/19 i C‑259/19, EU:C:2020:578, apartat 91; vegeu també, per analogia, la sentència del 22 d’abril de 2021, Profi Credit Slovakia, C‑485/19, EU:C:2021:313, apartat 63).”

En canvi, en unes circumstàncies com les del litigi principal, en la data en la qual adquireix fermesa la resolució que aprecia que la clàusula contractual en qüestió és abusiva i que declara la seva nul·litat per aquesta causa, el consumidor té un coneixement cert de la irregularitat d’aquesta clàusula. Conseqüentment, en principi, és des d’aquesta data quan està en condicions de fer valer eficaçment els drets que la Directiva 93/13 li confereix i, per tant, quan pot començar a córrer el termini de prescripció de l’acció de restitució, l’objectiu principal de la qual no és altre que restablir la situació de fet i de dret en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit aquesta clàusula, com es desprèn dels apartats 18 i 23 de la present sentència.

S’amplia així doncs la jurisprudència derivada de la sentència del 25 de gener de 2024 (assumpte C-810/21 i C-813/21) interpretant així l’article 6.1 i 7.1 en relació amb el principi d’efectivitat, de la Directiva 93/13: ”[S]egons el principi d’efectivitat, un termini de prescripció ha de ser materialment suficient per permetre al consumidor preparar i interposar un recurs efectiu.”

Així doncs, tenint en compte aquest nou criteri de dies a quo, encara aquesta part es troba dins del termini per reclamar, que ja ho estaria seguint la recent jurisprudència de l’Audiència Provincial de Barcelona per aplicar el termini de 10 anys del Codi Civil de Catalunya a partir de 2017 o 2019.

Si vols reclamar les despeses d’hipoteca o la comissió d’obertura, sigui extrajudicialment o judicialment, contacta’m.

Més informació: https://www.eleconomista.es/legal/noticias/12785712/04/24/golpe-del-tjue-a-la-banca-el-plazo-para-reclamar-los-gastos-hipotecarios-se-inicia-cuando-se-declara-nula-la-clausula.html

Advocat Vic – Abogado Vic