El punt de partida: què diu l’article 489 TRLC?
L’article 489.1.5 del text refós de la Llei concursal inclou els crèdits de dret públic entre els deutes que, com a regla, no queden exonerats. Tot seguit, però, estableix una franja exonerable per als deutes recaptats per l’Agència Tributària i per als crèdits de la Seguretat Social.
La regla legal preveu l’exoneració íntegra dels primers 5.000 euros i del cinquanta per cent del tram següent fins a assolir un màxim de 10.000 euros exonerats. Per arribar a aquest màxim, la part de deute sotmesa al càlcul ha de ser de 15.000 euros o més. Aquest règim només opera en la primera exoneració.
La xifra de 10.000 euros no ho explica tot: abans de fer el càlcul s’ha de separar el crèdit públic subordinat. Des de la doctrina del Tribunal Suprem de 2026, aquesta part pot ser exonerable íntegrament i no consumeix el límit aplicable al crèdit privilegiat o ordinari.
Què va dir realment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
La Directiva (UE) 2019/1023 parteix de l’objectiu que l’empresari insolvent de bona fe pugui accedir a una plena exoneració. Al mateix temps, l’article 23.4 permet als estats excloure determinades categories de crèdits o limitar-ne l’exoneració quan l’excepció estigui degudament justificada.
La Sentència del TJUE de 7 de novembre de 2024, assumptes acumulats C-289/23 i C-305/23, va declarar que la llista europea d’excepcions no és tancada. Un estat pot protegir el crèdit públic, però l’exclusió ha de tenir una justificació en el dret nacional, perseguir un interès públic legítim i respectar la proporcionalitat.
L’Auto del TJUE de 28 d’abril de 2025, assumpte C-46/24, va reiterar que el dret europeu s’oposa a una exclusió general quan el legislador no l’ha justificat adequadament. No va declarar, per si mateix, que tot el deute públic espanyol quedés automàticament exonerat: va deixar als jutjats nacionals la valoració de la justificació i la proporcionalitat.
Matís imprescindible: Europa va obrir una via per discutir el límit espanyol, però no va dictar una regla automàtica de cancel·lació total del deute públic.
Per què alguns jutjats van arribar a exonerar tot el deute públic?
Després de les resolucions europees, alguns jutjats mercantils van considerar que la justificació continguda al preàmbul de la Llei 16/2022 era massa genèrica i que el límit de l’article 489.1.5 no superava el control europeu.
Un exemple és l’Auto 708/2025, de 26 de maig, del Jutjat Mercantil núm. 19 de Madrid, que va declarar inaplicable el límit al cas que resolia i va concedir l’exoneració íntegra del crèdit públic. Aquesta línia era defensable, però no constituïa una garantia de resultat.
El Tribunal Suprem fixa criteri el febrer de 2026
Les sentències de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 18 de febrer de 2026, entre elles les SSTS 260/2026 i 264/2026, han redefinit el marc pràctic. El Suprem considera justificada la protecció parcial del crèdit públic privilegiat i ordinari i, per tant, no assumeix la tesi que permetria exonerar sempre i sense límit tot el deute públic per aplicació directa de la Directiva.
Al mateix temps, introdueix tres precisions favorables al deutor:
-
El crèdit públic subordinat és íntegrament exonerable: la protecció del crèdit públic no és proporcionada quan la legislació concursal ha situat aquella partida al final de l’ordre de cobrament.
-
La franja legal s’aplica a cada creditor públic: el càlcul no es fa sobre una única bossa conjunta de totes les administracions.
-
El tractament no queda restringit només a l’AEAT i la Seguretat Social: el criteri s’estén als diferents titulars de crèdit de dret públic, incloses altres administracions.
Què és el crèdit públic subordinat?
Dins d’un mateix expedient d’Hisenda o de Seguretat Social pot haver-hi principal, interessos, recàrrecs i sancions amb tractaments diferents. D’acord amb l’article 281 del TRLC, poden tenir caràcter subordinat, entre altres, determinats interessos, recàrrecs, multes i sancions pecuniàries. La classificació exacta s’ha de comprovar en el certificat administratiu.
Aquesta distinció pot convertir un cas que aparentment només permetria exonerar 10.000 euros en una exoneració molt superior: no perquè el límit desaparegui, sinó perquè el crèdit subordinat queda fora del bloc protegit i es cancel·la íntegrament.
Com es calcula la part exonerable?
-
Primer pas – crèdit subordinat: se separa i se sol·licita l’exoneració íntegra de les partides que tinguin aquesta classificació.
-
Segon pas – crèdit privilegiat i ordinari: sobre la resta s’aplica la franja de l’article 489.1.5: íntegra fins a 5.000 euros i del cinquanta per cent del tram següent fins al màxim exonerable de 10.000 euros.
A tall orientatiu, si la part no subordinada és de 5.000 euros, l’exoneració pot arribar a 5.000 euros; si és de 10.000 euros, pot arribar a 7.500 euros; i si és de 15.000 euros o més, pot assolir el màxim de 10.000 euros.
Un cas tramitat pel nostre despatx VICUS ADVOCATS: més de 45.000 euros de deute amb l’AEAT exonerats
En un procediment recent portat per Vicus Advocats davant la Secció Mercantil del Tribunal d’Instància de Barcelona, plaça 12, l’AEAT certificava un deute total de 56.263,04 euros. D’aquest import, 35.875,63 euros tenien la consideració de crèdit subordinat.
La Sentència 95/2026, de 4 de juny, va declarar íntegrament exonerable el crèdit públic subordinat de 35.875,63 euros i, addicionalment, 10.000 euros del crèdit no subordinat en els termes de l’article 489.1.5. El resultat va ser una exoneració de 45.875,63 euros davant l’AEAT i un romanent no exonerable de 10.387,41 euros. Vam contradir els arguments de l’advocat de l’Estat i el jutge ens ha donat la raó.
Posteriorment, l’Auto 604/2026, de 14 de juliol, va concloure el concurs i va incorporar la identificació detallada dels crèdits exonerats. El cas mostra per què no ens podem quedar amb la xifra genèrica dels 10.000 euros.
Resultat del cas: 35.875,63 euros de crèdit públic subordinat exonerats íntegrament + 10.000 euros addicionals de crèdit públic no subordinat = 45.875,63 euros exonerats davant l’AEAT.
Es pot continuar demanant l’exoneració total del deute públic?
Com a antecedent doctrinal, hi ha resolucions d’instància que la van concedir aplicant el dret europeu. Tanmateix, després de les sentències del Tribunal Suprem de febrer de 2026, l’exoneració íntegra del crèdit públic privilegiat i ordinari no constitueix avui la regla general a Espanya.
Poden existir supòsits excepcionals o arguments específics de proporcionalitat, però s’han de presentar com una estratègia litigiosa i no com un dret automàtic. La posició més sòlida és reclamar la totalitat del crèdit públic subordinat i afegir-hi la franja exonerable del crèdit no subordinat per cada creditor públic.
La classificació del deute pot canviar completament el resultat
Dos deutors amb el mateix import global poden obtenir resultats molt diferents. Aplicar una xifra estàndard sense llegir el certificat pot fer perdre una part molt rellevant de l’exoneració.
A Vicus Advocats analitzem els certificats d’Hisenda, Seguretat Social i altres administracions, distingim el crèdit subordinat de la resta i preparem la sol·licitud amb el desglossament que exigeix la jurisprudència actual.